NARRADOR: El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus; voleu saber de què parlaven?
DEIXEBLE 1: Escolta!, què passa amb tant secretet. Semblem ratolins amagats vivint a les fosques, i tancats tot el dia.
DEIXEBLE 2: Mira el valent. Surt tu primer. Potser venen per nosaltres. Com Ell és el nostre amic.
DEIXEBLE 1: Sí, sí. Perquè quins amics que es va buscar. Aquí estem tots amagats.
NARRADOR: Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
JESÚS: Pau a vosaltres.
DEIXEBLE 1: Ets el Mestre? No ens deixaràs sols?
NARRADOR: Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
JESÚS: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó».
Quan Jesús va morir, els seus amics van tenir molta por i es van amagar. Però ell, per a ajudar-los, va tornar amb ells i els va dir: No tingueu por, ni us acovardiu. Al contrari, tingueu en el vostre cor i a les vostres mans les claus de la pau, i amb ella obriu a tots les portes de l’alegria i de la pau. I dient això els va comunicar el seu Esperit, és a dir, el seu Amor, perquè fossin missatgers d’amistat i d’unitat entre les persones.
Gràcies per venir a la nostra vida, quan tenim por i
estem amagats. Senyor, dóna’ns la teva Pau.
Volem viure com tu ens demanes,
hem dit que som seguidors teus.
És seguir-te sense importar com ni on…
Senyor, volem ser portadors de la teva pau. Gràcies per enviar-nos.
Juguem
Pinta el dibuix
