ESP CAT/VAL
divendres, 24 de novembre de 2017
Al Crist dels Gitanos
- Per: Juan de Dios Ramírez-Heredia
19/04/2017 - 525 Visites


Article d'opinió de Juan de Dios Ramírez-Heredia, President de la Unió Romaní.

AL CRIST DELS GITANOS,  AMB EL COR ENCONGIT
 
Ho he sentit per la ràdio i tot i així no he pogut evitar emocionar-me. Va ser un crit. Un crit prenyat d'angoixa. Un crit d'una dona que tenia necessitat de dir-ho amb totes les forces dels seus pulmons. En aquell moment passava davant seu "er Manué", el Crist dels Gitanos, suportant amb les escasses forces que li quedaven una creu immensa. Semblava com si sabés que el seu destí augurava núvols negres. Poques esperances podia tenir ja de sortir ben parat del terrible assetjament a què havia estat sotmès. Al cap i a la fi, Jesús era un pres polític. I ja l' havien condemnat en pocs minuts en dos jutjats davant els quals no cabia cap recurs. El primer estava regentat pel gran comissari religiós Caifàs. Aquest podia haver-lo deixat en llibertat, però no ho va fer. Per Caifàs, Jesús era un tipus perillós, agitador de masses que deia que no havia vingut a portar la pau sinó l'espasa contra les injustícies i contra els polítics corruptes. Per això un dia va agafar un fuet i va expulsar de la casa on s'exercia el poder als especuladors que es quedaven amb els diners del poble. Els va donar a tots ells un cop de peu  i els va llançar fora cridant-los saltejadors.
 
El crit que vaig sentir per la ràdio, llançat per una dona, a la madrugá sevillana que va de dijous a Divendres Sant no tenia cap connotació política, tot i que podia tenir-la si ella hagués sabut que Caifàs, el comissari en cap, estava casat amb una filla d'Anàs, nomenat Gran Sacerdot pel Governador romà de Síria, que va ser qui el va promocionar políticament. Després es va saber que els empresaris i polítics corruptes als quals Jesús va denunciar, pertanyien al complex financer de les empreses d'Anàs. Per això, per no patir les ires del seu sogre va convèncer al Sanedrí, que era una cosa així com el Tribunal Suprem, que posessin al pres en mans de Pilat amb la recomanació que el condemnés a morir a la creu.

Però, repeteixo, aquest no era el cas. El crit que em va commocionar fins el més profund de les entranyes el va llançar una gitana encara jove. Almenys això va dir el locutor conductor del programa que per un moment va semblar que s'havia quedat sense veu. I és que a ell, com a mi, se'ns va encongir el cor quan aquella dona, mirant fixament el rostre del natzarè gitano que amb prou feines podia donar un pas, masegat el seu cos per la pallissa que moments abans li havien donat els guàrdies del govern de Roma, va dir mentre les llàgrimes corrien per les galtes:
 
'Manué, Manué, tens el mateix color que tenia el meu pare"!

Deixo a la imaginació de qui llegeixi aquestes línies el que a hores d'ara estic experimentant i que em sento incapaç d'expressar. Carreguin l'escena de poesia, tirin flors sobre el Crist com Machado les tirava quan va escriure la seva "saeta" contemplant la seva agonia; rebel·lint-se contra el poder que no posa remei al sofriment extrem dels més pobres o clamin contra els jutges que utilitzen a la seva conveniència la lletra dels Codis renunciant al poder inigualable que el poble ha posat en les seves mans quan els concedeix la capacitat d'interpretar-los.

Jo em quedo amb Antonio Machado, genial coneixedor del poble andalús que totes les primaveres camina demanant escales per pujar a la creu. I em quedo amb el crit de la gitana que veient en el Senyor de la Salut i la Llibertat el color que tenia el seu pare, va saber condensar en un sol crit la unió de tot un poble amb el seu Déu.
 
Juan de Dios Ramírez-Heredia
Advocat i periodista
President de la Unió Romaní
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

El Collell, Sanlúcar la Mayor, Canàries i Alacant seran les seus de les diferents trobades celebrade ...
Amb motiu de la celebració del 125è aniversari de l'arribada dels Salesians a la casa de la Santísim ...
Dins del projecte "Help me to understand" en què porten treballant des del curs passat i en el qual ...
Simulacre d'evacuació del Centre davant de situacions d'emergència.
Al costat de Misiones Salesianas durant el dia internacional de l'infant en una jornada amb nombrose ...
 
Notícies Opinió

Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
Opinió de José Antonio Adell.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
2

oct

Article d'opinió de Pedro Ignacio Frare publicat en Dabar.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes sobre la missió de la família.
2

ago

Article de opinió del salesià Josan Montull.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat