ESP CAT/VAL
diumenge, 21 de gener de 2018
Carta a Déu davant l´any nou
- Per: Josan Montull
08/01/2018 - 101 Visites


Article d'opinió de Josan Montull.

Benvolgut Senyor Déu:

Espero que al rebut d'aquesta estiguis bé. Jo, bé, gràcies a Tu. Tinc davant meu el calendari de l'any que conclou i el de l'any que comença. Abans d'acabar aquest 2017, t'escric aquestes línies per a donar-te les gràcies per tot el viscut.

És cert que en l'any que agonitza hem vist de tot. Probablement no hàgim tingut molts motius per a l'optimisme; les divisions polítiques, les picabaralles, la manipulació dels joves, la violència contra les dones, els enfrontaments, la pobresa, les guerres… han aombrat el món meravellós que has dissenyat per a nosaltres. Però també vull dir-te que els anys, que no passen debades, m'animen a descobrir-te diàriament en les coses més senzilles de la nostra vida.

Quan desperto, per exemple, intento tenir-te present i agrair-te el nou dia… però sobretot en els dies d'hivern, el somni és tan profund que tardo una mitja hora, més o menys, a prendre consciència que estic despert. Llavors sí que sentiràs la meva veu (no gaire clara a aqueixa hora) que et dóna les gràcies per l'alba, per la pluja, pel fred… i fins a pel somni.

Com et deia, he après a anar-te descobrint en les coses del viure quotidià i així t'albiro en la fe de les persones grans, en els ulls de les criatures, en les llàgrimes dels malalts, en els qui –des d'altres confessions religioses- et criden amb altres noms. També et descobreixo diàriament en la sincera cerca dels ateus i els que no et coneixen. T'intueixo en la gent generosa que es desviu pels altres, en els professionals que realitzen el seu treball amb cura, en les famílies… en la gent, vagi.

És veritat, Pare, que la naturalesa parla de Tu, però està tan transformada pels esports d'aventura, l'esquí, la vela i aquestes coses, que la teva presència se'm fa més diàfana i transparent en la història dels homes i dones. M'emociona veure les ganes de viure que tenen les persones; em sembla preciós que la gent senzilla, arrossegant a voltes tants problemes, es llavi, es pentini, s'arrangi abans de sortir de casa per a mostrar-se davant els altres de la forma més agradable i presentable possible. Crec que el primer signe matutí de la teua presència és que la gent surti al carrer arranjada, manifestant així respecte cap a si mateixos i els altres i ganes de fer la vida més grata per a tots.

Et descobreixo en els senzills, en la música, en el teatre i l'art, en el bon vi compartit, en el dolor de la família que perd al ser estimat, en la tendresa de l'avi, en la veu de l'amic pres, en les fantasies del que se sent sols, en el meravellós món de l'educació, en els amics, en els germans. 

També t'he descobert, i quin ben ho saps, en el cinema. La pantalla m'ha ajudat al llarg de la meva vida a conèixer-te a través de les històries, les passions i les aventures de tants éssers humans que es transcendeixen a si mateixos. Els clàssics m'han parlat de tu: Ford, Hawks, Kazan, Preminguer, Bergman, Wilder, Kubrick, Visconti, Fellini, De Sica Hitchcock han estat llums que il·luminaven el meu món en la foscor de les sales; també els actuals: Scott, Spielberg, Eastwood, Mann, Coppola, Allen i tants uns altres m'han emocionat i divertit i ja formen part de la meva història; també els nostres: Aranda, Garci, Camus, Almodóvar, Saura, Buñuel, Cuerda, Amenábar, Bollaín, Villaronga, Bayona i aquests directors propers que ens presenten la grandiosa fragilitat de l'ésser humà en la màgia del setè art. 

Com a salesià, et descobreixo en els adolescents i joves, que caminen menjant-se tant el cap, pentinant-se amb elegància, amb pantalons de cigarreta i addicionats al mòbil, intentant impressionar, intentant descobrir-se, afirmar-se, acceptar-se i estimar-se en un món en el qual el futur està envoltat de voltors que intenten saquejar-los la seva joventut. Encara que em costa adaptar-me a les exigències de les canviants administracions educatives, no em costa res descobrir-te entre els joves en el món de l'educació. 

T'intueixo en els immigrants, en aquells fills teus que, víctimes d'un repartiment injust de la riquesa, han hagut de deixar-ho tot per a cercar un futur més digne. Et descobreixo en els refugiats, en aquelles persones a les quals ningú no mira i arriben tot fugint de l'horror que hem creat nosaltres mateixos. En els seus ulls veig els ulls del teu Fill… en la seva Història veig la història de l’infant Jesús, fugint dels poders del seu temps i sent estranger a Egipte. En la seua mort veig la creu. 

També, Pare, et descobreixo en persones que, des de plataformes molt diferents s'obstinen a construir un món més humà: obrers, voluntaris, educadors, metges, periodistes, rectors, músics… t'intueixo en els mestres, en els pares i mares, en els avis, en tots aquells que ajuden a fer créixer la vida. 

I, naturalment, et trobo en la Sagrada Escriptura, tan vilipendiada, tan oblidada per la nostra cultura imperant i tan apassionant i necessària.

Et descobreixo en els meus germans de comunitat, als quals estimo malgrat les diferències i amb els qui crec que és possible fer que la nostra vida sigui una profecia lluminosa.

Celebro la teua presència en l'Eucaristia i en els sagraments, per més que els que presidim tinguem els nostres defectes i les nostres limitacions com qualsevol fill de veí.

La veritat és que no m'és gens difícil creure en Tu. Quasi m'atreviria a dir que la fe, en el meu cas, no té molt de mèrit. Per a mi, creure és com respirar, besar, riure, plorar… viure. 

Per això en aquesta carta, abans de començar l'any nou, vull donar-te les gràcies per totes les persones que m'han ajudat i m'ajuden a estimar-te. Pels meus pares i per tantes persones bones que m'han ensenyat a veure el món des de l'agraïment i el compromís. D'una manera especial, et dono les gràcies per tota la gent que ha alimentat la meva fe al llarg de l'any que conclou.

Fes, Pare, que en l'any que ara comença sàpiga ser coherent amb la meva fe i amb el que escric; ajuda'm al fet que les meves maldestres lletres es converteixin en testimoniatge del teu Fill i clam rabiós contra la injustícia que permet que a tants fills teus els arrabassin la dignitat. Ajuda'm a esforçar-me per a ser testimoni d'esperança, d'esforç compartit per un futur més humà i, per tant, més Teu. Fes-me coherent amb el que sóc. 

Espere tornar a escriure't aviat. Les teves notícies m'arriben, com t'he dit, cada dia.

Rep una forta abraçada del teu fill.
 
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

L'educació és cosa de dos: l'escola i la família
Tindrà lloc el 24 de febrer a Madrid i aprofundirà sobre els plans de comunicació, l'art d'explicar ...
Entrevista al Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes de l’Escola Universitària Salesi ...
Motivació i gestió de l'estrès, entre altres temes
 
Notícies Opinió

8

ene

Article d'opinió de Josan Montull.
Article d'opinió publicat per l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
Article d'opinió de Georgette Chimali.
Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2018
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat