ESP CAT/VAL
dimarts, 12 de desembre de 2017
Els canvis ens porten als records
- Per: Relat de Inma Zegrí
06/12/2017 - 80 Visites


Salesians Zaragoza fa una mirada al passat

 Relat d'Inma Zegrí
"Quina renovació!, permeteu-me començar així.
Em referisc a l'espectacular reforma que s'ha dut a terme en el “antic bar” del col·legi Salesians Zaragoza, convertit ara en un espectacular menjador escolar. Els que vam viure, fa ja alguns anys, entre aquelles parets, no podem evitar recordar experiències viscudes entre aqueixos murs.

Allà pels anys setanta , per a alguns pot ser que abans, entre aqueixos murs avui desapareguts, que distribuïen despatxos i sales d'ús divers, ens reuníem adolescents i joves d'entre 14 i 18 anys que formàvem part del que llavors es deia “Centre juvenil”. Permeteu-me un incís, és curiós com en escriure sent que fins a les paraules envelleixen, igual que nosaltres.

Com us deia, allí ens reuníem per a parlar, debatre, discutir, veure pel·lícules, cantar, actuar, ballar, organitzar excursions, festes de disfresses sense carnestoltes, “guateques”…¡vaja, una altra paraula en desús! Jocs de billar, paint-ball, ping-pong…

Allí van sorgir els primers amors i desamors, alguns van perdurar en el temps, uns altres van prendre rumbs diferents. Ens donàvem cita joves amb gustos i aficions diverses, que para tot hi havia. Però, allí estàvem tots. Alguns van veure i vam veure en la música folk i en la cançó protesta o el teatre, una manera d'expressar-nos. Tots il·lusionats, donant tot l'espai a la imaginació en les seues més diverses versions. Quants records!

Aqueixes parets, avui algunes desaparegudes, però no les essencials, les mateixes que ens van acollir hores i hores, si pogueren tenir veu… donarien bon compte de quant us estic explicant. El saló roig, emblemàtic, preciós aleshores, lloc d'inoblidables cinefòrums i grans debats. Què dir d'aquell petit teatre, on futurs actors, aficionats, van donar els seus primers passos en escena, quant de talent!

Cree poder afirmar sense por d'equivocar-me que tots els que per allí vam caminar guardem un grat record d'aquells anys. Els nostres pares, encantats, a tots ens unia el col·legi, alumnes els xics, les xiques érem les germanes d'afins o vinculats a Salesians. D'una manera o un altre, tots hi érem ben rebuts.

Com us deia, els pares sabien on i amb qui estàvem, i açò era suficient garantia de tranquil·litat. Tenint en compte que les opcions en aqueix moment, com ara, per a aqueixes edats eren escasses, menors d'edat que o bé optaven per anar de discoteca en discoteca o tenien la sort, com en el meu cas, gràcies al meu germà major que era alumne del col·legi, de trobar un lloc com el centre juvenil. Ens organitzàvem en grup, cadascun s'identificava amb un nom i s'encarregava d'organitzar activitats per torns.

La música, us l'he nomenat abans, però vull detenir-me una miqueta en açò, perquè va haver-hi un abans i un després de la música en el centre juvenil. Quan jo m'hi vaig incorporar, hi havia un grup de “majors”, cinc anys per sobre del meu, inoblidable “Puerta Abierta” que ens va precedir, després va arribar un grup anomenat “Savia Nueva” del que vaig tenir la sort de formar part. Els caps de setmana s'organitzaven activitats diverses, i ací es van desenvolupar el nostre compromís, els nostres amics, els nostres descobriments i les nostres experiències.

Ens acompanyava un “consiliari”, era un salesià, que sintonitzava bé amb tots nosaltres, va haver-hi diversos en el transcórrer del temps, i tenien en comú aqueix “estar sense estar” que només els salesians saben. És curiós, com qui ens hem dedicat al món educatiu, trobem similituds que avui s'anuncien com a novetat, com a innovació, vegeu, el professor en la seua tasca docent acompanya als alumnes en el seu aprenentatge. Recorde les celebracions en una classe qualsevol, d'una manera informal, amb guitarres…que feien d'aqueixos moments alguna cosa especial.

Us preguntareu i després?…, doncs ens vam fer majors, deixem l'adolescència i ens convertim en joves, arribava la universitat, els treballs i el centre juvenil deixen pas a altres organitzacions per a adolescents i joves.

Diuen que amb el temps la memòria es torna selectiva i capritxosa, totalment d'acord, com també ho estic amb l'afirmació que “el que es viu amb el cor no hi ha temps que ho esborre”. Compartir amb vosaltres aquestes línies, és un homenatge a tots els que ens sentim salesians, no em fa sentir-me major sinó afortunada d'haver viscut aqueixa experiència en un temps, el que ens va tocar, ni millor ni pitjor, ni més fàcil ni més difícil, simplement diferent.

A més de la renovació i actualització de les instal·lacions que ha suposat l'obra duta a terme en Salesians Zaragoza, no vull acabar, sense ressaltar que tots quants formem part en algun moment de les nostres vides d'aquesta gran família salesiana guardem un record difícil d'expressar i estic convençuda que Don Bosco va ser, molt més que el nostre fundador, ell va saber impregnar a totes les cases salesianes d'una essència inimitable.

Amb afecte per a tots aquells que compartiu amb mi aquestes línies".

Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Reben la insígnia en la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria
5

dic

Salesians Zaragoza fa una mirada al passat
 
Notícies Opinió

Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
Opinió de José Antonio Adell.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
2

oct

Article d'opinió de Pedro Ignacio Frare publicat en Dabar.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat