Per: Jorge Juan Reyes

Irene, enginyera industrial, i Salva, profe d’anglès, han contret matrimoni el passat 6 de desembre a la parròquia de Sant Joan Bosco. La seva història de parella va començar fa alguns anys al centre juvenil de la presència salesiana de Triana, on va arribar Irene, antiga alumna de les Irlandeses, un dia buscant participar en un grup de fe. I va conèixer el Salva, que hi era ja des que tenia 6 anys.

A tots dos els agrada el cinema, les sèries en versió original, passejar i viatjar. Avui Salva és professor a Salesians Triana; i, a més, és animador de grups de fe en el Centre Juvenil “Eirené”. Irene, antiga animadora de la casa i que ara per raons de treball té el temps més limitat, participa al cor de la parròquia Sant Joan Bosco i anima la missa dominical.

Les experiències i el camí viscut a la casa salesiana del popular barri sevillà els han ajudat a descobrir i a discernir la seva vocació matrimonial.

ViS: Salva, ¿com van ser els teus anys d’alumne i de jove a la casa de Triana? Irene, ¿com va ser la teva etapa d’estudiant al col·legi de les Irlandeses?

S: La veritat és que recordo aquells anys com si fos ahir. De fet, mai no he tingut sensació d’anar-me’n de l’escola, ja que durant tots aquests anys vaig anar creixent en vinculació amb la casa i en identificació amb els seus ideals, valors i amb una forma de viure molt concreta. Després, l’he seguit sentint com a casa meva, primer com a animador de centre juvenil, després com a salesià cooperador i, en aquests últims anys, també com a professor.

I: Jo recordo amb afecte la meva escola i els meus professors, molt entregats a la seva professió i sempre bolcats en els seus alumnes. La meva etapa al col·legi va suposar també experiència d’Església amb les meves companyes i professors, encara que una bona part del mèrit en aquest aspecte és de la meva família, ja que he tingut la sort de créixer en una llar cristiana on Déu n’és un dels pilars. Ja des de molt petita tinc records de participar cada diumenge a l’Eucaristia de la parròquia amb els meus pares, els meus germans, els meus avis i els meus oncles.

ViS: Irene, quan vas entrar a la casa salesiana, què et va cridar l’atenció? Què vas descobrir? Què ha aportat a la teva vida el carisma salesià?

I: Per a mi ha estat un regal. Sé que per intercessió de don Bosco i de Maria Auxiliadora he arribat a aquesta casa salesiana. Ha suposat per a mi conèixer persones meravelloses que ara són marit, amics, comunitat i família. He conegut un estil diferent de viure la fe, de ser Església i d’experimentar Déu des de l’alegria, la vida quotidiana i des del tracte amb qui t’envolta.

ViS: El matrimoni cristià és una vocació. Com l’heu descobert? Com ha estat el vostre discerniment?

I: Crec sempre haver sabut quina era la meva vocació. És cert que al llarg de la vida hom es va plantejant diferents camins per descobrir quin és el que Déu té pensat, però a la fi sabia quin era el meu. Més tard, després de diversos anys de festeig coneixent en Salva, sabia que era la persona que el Senyor havia escollit per a mi.

S: Des del primer moment, tot i que poguéssim ser dispars, els elements centrals de la vida sí els compartíem. El nostre festeig ha estat llarg. Després de 9 anys de nuvis hem pogut anar creixent com a parella, anar coneixent quines eren les inquietuds i projectes de l’altre i, a poc a poc i amb ajuda de Déu, els hem anat encaixant en un projecte de vida en comú.

ViS: En tractar-se d’una opció vocacional, el matrimoni cristià necessita d’una preparació. Com veieu avui les parelles joves en aquest assumpte?

Quan vam estar fent el curs prematrimonial al costat d’altres onze parelles de nuvis, vam tenir l’experiència de primera mà de conèixer parelles que, a pocs dies casar-se, no s’havien plantejat qüestions fonamentals de la seva fe, de la seva vida com a parella, del seu projecte en comú i de la família que volien formar. Potser és aquesta la realitat d’avui i les parelles van poc preparades a l’altar.

En el nostre cas, temps abans de plantejar-nos casar-nos, ja estava en nosaltres la inquietud d’aprofundir en el que significa realment el matrimoni, i vam començar a participar en un nou grup de nuvis que es formava en els Equips de la Mare de Déu. Volíem posar Déu al centre de la nostra vida com a matrimoni, al centre de la nostra futura llar. Creiem que viure aquesta experiència de preparació és fonamental.

ViS: ¿Què és el que més admireu de Don Bosco?

Que va tenir molt clar què era el que Déu tenia pensat per a ell i, malgrat totes les dificultats, va saber treballar incansablement per fer realitat aquest projecte. Gràcies a aquesta tenacitat, Don Bosco ha canviat moltes vides en aquests dos-cents anys. Entre elles, les nostres.

ViS: A un jove que estigués pensant la seva vocació, ¿què li diríeu?

Que se sàpiga desmarcar del que avui pensa la gent que l’envolta. Vivim en una societat que ens limita marcant uns estereotips i proposant metes de vida que, moltes vegades, al final estan buides. Si tens clar que Déu t’està posant davant un camí, per què no seguir-lo? Aquest, i no un altre, és el que farà feliç, perquè és el que Déu ha pensat per a tu. I sabem que Ell només busca la nostra felicitat.

Li diríem que no li faci por veure que el seu camí no segueix el dels altres, i que no se senti desplaçat ni desfasat perquè els seus plantejaments de vida i inquietuds siguin diferents als suggerits per la societat actual.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies