SMX 42 Pregunta-Resposta. Cristina Martínez, tècnic de Desenvolupament en la ONGD Jóvenes y desarrollo

Autora: Marta M Peirat

Com vas descobrir la teua vocació pels últims?

La meua vocació pels últims no sabria exactament quan va aparèixer perquè he viscut tota la meua vida en l’ambient salesià però sé que és a través d’aqueixa vida que he entès que en la meua vida personal estava també aqueixa inquietud per ajudar a les persones que no tenen les mateixes oportunitats que jo. L’ambient salesià, l’exemple del mateix Don Bosco, em van fer veure que jo també volia ser així, volia dedicar el meu temps (en principi el meu temps lliure i ara també com a professional) a aportar el meu granet d’arena perquè totes les persones puguem, en aqueixa carrera de la vida, eixir des de la mateixa posició

Com vius el carisma de Don Bosco en el teu dia a dia?

El carisma de Don Bosco està en el meu dia a dia present les 24 hores, a nivell professional per estar treballant en una entitat Salesiana (ONGD Jóvenes y desarrollo). Tot el que fem té aqueix toc, treballem pels últims pels qui més ho necessiten, perquè els drets de totes les persones són reconeguts, açò és molt de Don Bosco. Però a més a Don Bosco i el visc en el meu dia a dia també a nivell personal, intent que tot el que faig tinga aqueix toc salesià; crec que és inconscientment, però és que és el que he mamat des d’infant.

El que sempre destaque de Don Bosco és la paraula “amorevolezza”. Per a mi és alguna cosa molt valuosa: estimar els altres (en aquest cas els joves) i que se senten estimats forma part de la meua filosofia de vida, ho tinc molt present. Unes vegades és més difícil que d’altres, però el viure l’afecte als altres i sobretot que açò es veja i se senta, és alguna cosa que m’agrada aplicar el meu dia a dia

Com animaries a un jove a bolcar-se en els últims en la seua realitat local?

Si haguera d’animar a joves al fet que s’animaren en el seu dia a dia a canviar la realitat local, els diria que tenim un poder immens totes les persones especialment les persones joves, per a canviar la realitat.

La gent jove no és el futur, és el present i si realment creiem que la diversitat és alguna cosa positiva i realment veiem que al voltant hi ha gent que no té les mateixes oportunitats que nosaltres, simplement hem de posar-nos a la feina perquè no és una qüestió de ser bones persones sinó de drets. No totes les persones tenen els mateixos drets ni se’ls garanteixen els mateixos drets i si açò no ens agrada hem de posar-nos a la feina.

Així que animaria tota la gent jove a acostar-se a la seua casa salesiana i a posar-se al servei. Si totes les persones ens posem al servei del que ens envolta, viurem en una societat molt més bonica. Tothom té alguna cosa que aportar siga com siga la seua situació.