Pregunta-Resposta: Ana Belmonte. Coordinació de projectes de persones inmigrants. Serveis centrals Fundació Don Bosco.

Autor: Luis Fernando Medina. Fundació Don Bosco.

“Si Don Bosco visqués avui tindria una mirada afectuosa i especial cap als migrants.”.

Com vas descobrirla teva vocació pels últims?

Sincerament no sóc capaç de recordar en quin moment vaig descobrir la meva vocació pels últims. Miro cap endarrere i la meva vida sempre ha estat lligada a una vocació clara per ells, però es cert que recordo una experiència molt significativa que vaig viure per l’any 2008 de voluntariat de curta durada a Tenerife, concretament en Tegueste. Va ser amb la Fundació, atenent la arribada massiva de pasteres, als nois immigrants que arribaven a les nostres costes;  assistint-los en classe de reforç de la llengua espanyola, en la cultura d’acolliment, esport, acompanyant-los personalment. En aquest moment sí que em ratifico que aquest era el meu camí i era la meva opció de vida.

Com vius el carisma de Don Bosco en el teu dia a dia?

Com a advocada d’estrangeria i protecció internacional intente viure el carisma de Don Bosco, que per a mi és un clar referent de vida, a través de la lluita per la justícia social. També intento viure-ho en el meu dia a dia en les claus de l’alegria, de l’espontaneïtat, de l’acompanyament als equips i als nois i noies. Moltes vegades ells són només conscients dels seus defectes i també intento fer-los ser conscients de les seves moltes fortaleses

Com està responent la Fundació Don Bosco als Últims?

La Fundació Don Bosco porta responent 20 anys als últims. És cert que en aquests últims anys el creixement de l’entitat s’ha fet molt més potent per a poder arribar a tots aquests col·lectius vulnerables; a totes aquestes persones que sofreixen en les seves vides.  I com arriben als últims? a través de totes les persones que treballen en l’entitat perquè la Fundació és el que és per les persones que la integrem, ja sigui a través de contractes laborals, de forma altruista lliurant el seu temps o com a destinataris d’aquesta. Nosaltres no parlem de la Fundació sinó de Don Bosco, de la nostra casa.

Com animaries als joves a bolcar-se des del social en la seva realitat local?

Sincerament penso que actualment la societat en la qual vivim no té molt bon concepte social com estem dient, però jo li diria a tots els joves que sentin aquesta inquietud que s’animin perquè el que sí que els puc assegurar des de ja és que el que ells donin ho rebran multiplicat, sens dubte.

Alguna opinió sobre el fenomen migratori dels joves en l’actualitat?

Quan penso en el fenomen migratori avui dia em recordo sempre de Don Bosco perquè Don Bosco anava a les presons, que era on va detectar que hi havia joves que necessitaven ser acompanyats i ser cuidats, i estic segura que si Don Bosco visqués avui en nostra societat tindria una mirada afectuosa i especial cap als migrants.

És cert que actualment estem vivint un fenomen que no s’havia donat abans, sense precedents; estan arribant moltíssimes persones a les nostres costes, el flux mixt migratori que vol dir que són persones que vénen buscant millorar la seva qualitat de vida, menors estrangers no acompanyats perquè la seva família així ho decideixen, vénen persones que sol·liciten la protecció internacional, fugint de problemes reals, de conflictes, de violacions, de matrimonis forçosos, de pràctiques que moltíssimes vegades la nostra ment no és capaç ni d’imaginar.

I crec que la Fundació té una mirada afectuosa cap a ells perquè, encara que treballem amb joves vulnerables, ells són especialment vulnerables. Són nois i noies que estan sols en un país que no és el seu, davant una cultura que no és la seva i construir un futur en aquest entorn és complicat.

Per això vull aprofitar l’ocasió de convidar a totes les persones que formen part dels grups salesians de la nostra Congregació perquè s’involucrin d’una forma especial amb aquests joves i al fet que participin en la mesura de les seves possibilitats a fer bé a aquests nois i a aquestes noies que tant ho necessiten.