Josep Mascaró, salesià. Nascut a Mataró Comunitat on ara resideix i treballa. Fou el primer delegat de Comunicació Social de la Inspectoria Mare de Déu de la Mercè i en l’actualitat, Delegat de la Família Salesiana en la mateixa zona nord. En els seus últims 20 anys ha treballat en l’àmbit parroquial.

1. Edat: 78 anyets.
2. Un número: el 2431.
3. Una ciutat: Mataró.
4. Una cançó: Qualsevol coral de música clàssica.
5. Un llibre: “El hombre en busca de sentido” (Viktor E. Frankl)
6. Una pel·lícula: “La missió.”
7. Quin personatge de sèrie t’agradaria ser?: Mafalda.
8. Afeccionat a: música i cinema.
9. Menjar favorit: “botifarra amb rovellons.”
10. Quelcom que no et treus mai: penjats del coll, una creu, una imatge de la Moreneta i un anell de boda dels meus pares. 
11. Una qualitat: alegria i optimisme.
12. Un record d’estiu salesià: els primers contactes amb grups de nois i noies d’ ADSIS, a la Parròquia de Sant Joan Bosco de Barcelona.
13. La vertitable amistat: la d’aquella persona que, sense paraules, està al teu costat en els moments baixos.
14. L’amor mes pur: donar-se per complert.
15. La millor experiència en clau salesiana: la primera visita a Valdocco amb la Família Salesiana. 
16. És possible renunciar a tot per: amor.
17. Si tornessis enrere: tornaria a ser salesià o salesiana, depèn.
18. Un lema: “Espera en el Senyor. Sigues valent. Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor” (Salm 26).
19. Quelcom que canviaries del món: que parlessin malament dels joves.
20. Maria Auxiliadora: La primera a la que invoco en aixecar-me i l’última, en acotxar-me.
21. La vocació en 140 caracters: soc salesià per dir una mentida. De petit volia ser sacerdot diocesà, amb els meus pares fent-me costat. Amb 11 anys, en el col·legi de Mataró vaig ser “secretari del dire,.” (és a dir, enganxar segells a les cartes, durant un recreo). A canvi, em regalava tres caramels “darlins”. En una visita que els meus pares van fer al director (D. Isidre Segarra), em va preguntar què volia ser de gran. Vaig respondre davant els meus pares que sacerdot. Va completar: salesià, oi? Els caramels em van obligar a mentir: “Sí, per descomptat!” Quin enuig el dels meus pares! I així va ser com D. Bosco em va pescar.
22. Un desig: fer realitat el lema de la meva ordenació sacerdotal (1969): “En Crist, al servei de tothom, amb alegria”.
23. Un passatge de la vida de Don Bosco: La missa al final de la seva vida, en l’església del Sacro Cuore, a Roma, amb llàgrimes d’agraïment.
24. Un missatge adreçat als joves: “Lluita per un ideal que et faci feliç a tu i als altres.”