La crònica de l’Iu Eskar de David Nel·lo

24 maig 2020

Si les faules són històries protagonitzades per animals que viuen situacions de les quals, en acabat, se’n pot extreure un aprenentatge moral, podríem dir que “La Crònica de l’Iu Eskar” de David Nel·lo és una simpàtica faula sobre aquells que es veuen empesos a abandonar les seves llars per cercar una nova vida. El problema és quan allà on volen establir-se per començar de nou no hi són benvinguts.

Els animals que tria Nel·lo per a la seva novel·la guardonada amb el Premi Edebé de Narrativa Infantil 2020, no són precismant de l’estil ni la tradició literària d’Isop. L’Iu, el protagonista, és un escarabat que, juntament amb la seva extensa família, es veurà obligat a abandonar la casa de la senyora Faristol, on sempre han viscut, si no volen morir fumigats. Aquí comença un dur èxode no exempt de les rateres de les màfies ni de la mort, fins que arriben a l’Hotel Apol·lo, on tindran la intenció d’establir-hi la seva nova llar. Malauradament, l’hotel no està desocupat. Allí hi viuen uns altres escarabats, els Blattella, que no són ben bé com els escarabats de la família Eskar. Els Blattella són més rossos i una mica més menuts, en canvi els escarabats de la família de l’Iu són negres.

Aquesta diferència insignificant, però, resultarà ser el pretext d’un menyspreu i un tracte discriminatori que té per fonament la idea que “L’Hotel Apol·lo és la NOSTRA pàtria, la pàtria dels Blattella!”. I això només perquè aquests hi eren d’abans i veuen els nouvinguts com una amenaça.

Una novel·la perfecta per entrar en diàleg amb els vostres fills o alumnes sobre temes com els refugiats, les emigracions internes o externes que un pugui viure, la xenofòbia o les ideologies populistes sobre la “propietat” de les pàtries. Qui hauria dit que els escarabats podrien acabar resutant-me simpàtics…

También te puede interesar…