JLLB. Delegat inspectorial de Comunicació Social.
Més conegut com a “Sínode dels joves ”: en realitat, est és el títol més utilitzat per referir-se a la magna reunió que s’ha dut a terme al Vaticà al llarg de tot el mes d’octubre. El Papa i un bon nombre de bisbes més altres convidats han reflexionat sobre la relació Església amb els Joves.
Algun podria pensar que és un Sínode dissenyat especialment per involucrar els joves catòlics. Tot un macro-esdeveniment ple d’esplendor vaticana: sotanes, alçacoll i preciosos discursos, dissenyat perquè els joves per fi s’animin a participar il·lusionats en la vida de la seva parròquia o en organitzacions catòliques i moviments laics. Potser aquest seria el Sínode perfecte per a molts. A un problema intern, una solució en clau interna. Però hi ha molt bones raons per pensar que no ha estat així. El document sinodal de conclusió i la Exhortació del papa Francesc d’aquí a uns mesos, segur que en seran les millors proves.
1 – Abans de res, què és un Sínode dels bisbes?
Una assemblea en la qual participen els bisbes, convocada pel Papa, per fer una consulta, o abordar una qüestió d’especial importància pastoral per a la vida de l’Església.
Els sínodes han existit en la història de l’Església des de molt antic, encara que no sempre han estat com el són ara. Els sínodes actuals responen al mandat del Concili Vaticà II, qui en la seva Constitució Chirstus Dominus va assenyalar: “Desitja aquest sant Concili que les venerables institucions dels sínodes i dels concilis cobrin nou vigor, per proveir millor i amb més eficàcia a l’increment de la fe i a la conservació de la disciplina a les diverses Esglésies, segons els temps ho requereixin”.
2 – Quants participen en aquest sínode?
Segons informa l’agència salesiana de notícies (ANS), hi participen, a més del Papa Francesc que ho presideix, 267 Pares Sinodals, 23 experts, 49 auditors, 34 joves, 16 salesians (entre ells, el Rector Major, don Ángel Fernández Artime, el secretari especial del sínode Rossano Sala i el bisbe de Gant, Luc Van Looy), 2 Filles de Maria Auxiliadora, 37 dones, 57 laics i 10 superiors generals de congregacions religioses masculines.
3 – De què ha tractat aquest Sínode?
El papa Francesc ho va convocar a l’octubre de 2016, després d’una consulta als bisbes, als Superiors Majors Generals i a les Esglésies Orientals Catòliques i el seu tema va ser “Joves, fe i discerniment vocacional”.
L’Església vol interrogar-se sobre com acompanyar als joves i demanar-los que ajudin els pares sinodals a identificar les modalitats més eficaces per anunciar l’evangeli. Es tracta de procedir a una reflexió articulada en tres passos: dinàmiques socials i culturals dels joves per proposar la fe, passos per fomentar el procés de discerniment, i components de la pastoral juvenil vocacional. En tot moment els joves han estat consultats i les seves aportacions, tingudes molt en compte.
4 – Quin és l’objectiu d’aquest Sínode dels joves?
El propi papa ho exposa així: “Aquest Sínode té l’oportunitat, la tasca i el deure de ser un signe de l’Església que escolta realment, que es deixa interpel·lar per les peticions d’aquells que surten a la seva trobada, encara que no sempre tingui una resposta preparada”, i els diu als pares sinodals: “Perquè sabem que els nostres joves seran capaços de profecia i de visió en la mesura que nosaltres, ja majors o ancians, siguem capaços de somiar i així contagiar i compartir aquests somnis i esperances que nien en el cor”.
5 – Quines paraules dels salesians han ressonat en el Sínode?
En diverses ocasions els salesians han parlat, tant a l’aula sinodal com en la conferència de premsa : és el cas de Luc Van Looy, bisbe de Gant, Bèlgica: “Acompanyar significa estar present, escoltar, amb portes i cors oberts, amb un interès profund i concret, sempre donant valor i esperança. Un educador que acompanya als joves no és solament un professional en una consulta, o un psicòleg que examina els tipus de comportament; és un amic en la vida d’una persona, disposat a caminar al costat dels joves”. I, d’altra banda, també s’ha pronunciat el Rector Major, Ángel Fernández Artime: “Penso que això hem de transmetre al món: que l’Església i els seus Pastors senten a tots els joves del món com a seus, nostres, perquè ningú s’ha de sentir exclòs. Els joves han de sentir que els acollim sigui el que sigui la seva situació, i les seves històries de vida. Finalment, els nostres joves han d’escoltar-nos dir que els volem, i que volem fer camí de vida i de fe al costat d’ells. Han de sentir que els murmurem a Déu. Potser no arribem a una excel·lent ortodòxia ni ortopraxis, però sí sentiran, per mitjà de la nostra pobra mediació, que Jesús els mestressa i els acull sempre. Llavors tot haurà merescut la pena”.
2-1
