Jesús li respon: “Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora”.  La seva mare diu als servidors: “Feu tot el que ell us digui”. (Jn 2,4-5)

L’episodi de les noces de Canà, narrat per l’evangelista Joan, és sens dubte un dels textos evangèlics més coneguts i habituals quan es vol parlar de la figura de la Verge. Per això vull dur-lo aquí en aquest mes de maig, mes de Maria.

Ella, un cop més, ens assenyala el camí a seguir, apuntant cap al seu fill Jesús: “Feu el que Ell us digui”. Aquestes paraules, dirigides als servents del casament, ens les dirigeix ​​avui a cada un de nosaltres. Maria ens les lliura com el seu desig més profund: escolteu el meu Fill, seguiu-lo, obeïu-lo, feu el que Ell us digui.

Aquest text ens evoca un altre episodi de la vida Jesús, narrat no per Joan, sinó pels sinòptics, el del seu baptisme. En ell s’escolta una veu des del núvol dient: «Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo» (Mc 9,7).

En tots dos, el missatge és el mateix. Jesús ha de convertir-se per al cristià en el seu centre. La vida cristiana no és més que un continu tractar d’escoltar la voluntat de Jesús per posar-la en pràctica. “Senyor, què vols de mi” hauria de ser la nostra ininterrompuda pregària. Ell així els ho va ensenyar als seus deixebles amb la seva pròpia vida: «Abba, Pare!; tot és possible per a tu; aparta de mi aquesta copa; però no sigui el que jo vull, sinó el que vulguis tu» (Mc 14,36). Jesucrist és qui viu complint la voluntat del seu Pare; el cristià viu tractant de fer sempre la seva voluntat; Maria ens assenyala Jesús perquè el nostre actuar sigui en tot moment d’acord amb la voluntat del seu Fill. Aquesta és la millor manera d’honorar-la. Mirant-la a ella pregunta’t: visc així la meva fe?