‘Conversaciones con Óscar Rodríguez Maradiaga’ (d’Antonio Carriero)

Josan Montull

Aquestes converses que donen títol a l’obra s’han articulat en un llibre molt senzill i àgil de llegir, però no per això superficial. Ans al contrari, el cardenal hondureny i l’articulista xerren amistosament mentre el prelat va desgranant passatges de la seva vida. La seva infància, la seva fascinació per Don Bosco, la seva vocació, la seva ordenació, les amenaces que ha viscut, la seva opció pels pobres, els diversos serveis prestats a l’església.

És Maradiaga un enamorat d’una església humil, senzilla i que aposta obertament pels més exclosos. Lluitador infatigable contra la droga a Amèrica Llatina, va ser capaç de condemnar enèrgicament la invasió nord-americana a l’Iraq.

Amb una vida així, no és d’estranyar que el papa Francesc li cridés per presidir la comissió per a la reforma de la cúria romana. Allà, el cardenal ha hagut de seguir mà a mà amb Francesc aquesta lluita per una església que es va llevant boat i busca acostar-se cada vegada més a l’evangeli. Lògicament, no és tasca fàcil. Les dificultats no han deixat d’arribar i Maradiaga les va explicant amb sinceritat.

El llibre manté la frescor de la conversa amistosa entre dos homes d’Església. Els separa l’edat, però els mou la mateixa passió i la fraternitat. Els dos són salesians i tenen una complicitat entranyable.

La interessantíssima vida de Maradiaga –professor, músic (pianista, saxofonista, director d’orquestra), doctor en teologia, psicòleg clínic, piloto d’helicòpter… i cardenal) explicada per ell mateix es converteix en un testimoniatge fresc i optimista que ens porta una visió senzilla i profunda de l’Església actual.