Pep. Us presento a Begoña Simal, Bego, salesiana cooperadora que treballa a Can Prats a l’ONGD VOLS, a partir d’ara Bosco Global, i pertany a la comunitat cristiana de Don Bosco Navas a Barcelona.

Bego: Jo us presento a Pepe, Pep, què puc dir-vos? Doncs que és un gran aficionat de les Tartas Inés Rosales i que no té ni idea de canviar una roda del cotxe.

1. Ep! No tinc esquena ni forces suficients, però idea sí que tinc.

B: Malgrat aquests detalls, en Pep és un salesià coadjutor que està al càrrec de la coordinació de la Pastoral Juvenil d’aquesta zona i això li suposa implicació en un munt d’activitats i mogudes de la Moguda Juvenil Salesiana, de l’ONGD, d’institucions i també de dinamitzar l’espai ELIM de silenci i interioritat. També està implicat en el barri i en l’acció social de la Mina a Sant Adrià de Besòs. I moltes coses més.

P: Sí, algunes coses… El que ens uneix a la Bego i a mi a nivell personal i laboral és que els dos compartim un espai de treball a Can Prats alguns dies a la setmana, encara que ella més que jo perquè jo no puc venir-hi cada dia. Compartim la dedicació a l’ONGD, ella a temps complet i jo col·laborant com a salesià en la Junta Directiva o equip coordinador de Bosco Global ara. Ens coneixem des de fa anys, i quan dic anys són anys, en mogudes de Família Salesiana, en la Moguda Juvenil hem compartit molts moments i moltes converses a Can Prats. Tenim el despatx a la part de dalt de Pastoral i estan un al costat de l’altre. Això facilita que puguem parlar amb freqüència, no només de temes de treball, que també, sinó cadascú de la seva vida, del seu treball, el que porta endavant, ja que compartim com estem i ens expliquem coses, penes i alegries.

B: En veritat ja ho has explicat tu, però per reforçar, a més del que ens uneix com a treball en l’ONGD, on hem compartit i compartim un munt de reunions d’activitats i de mogudes, sí que destacaria que els nostres camins personals i familiars s’entrecreuen sovint en diferents accions, recessos i espais de la Família Salesiana, i més enllà del treball concret, sí que sento que amb en Pep ens uneix aquest sentiment d’estar al servei de la construcció del Regne i de tenir el convenciment d’una predilecció per les petites i les oblidades.

P: El que valoro de la Bego, és tot el que visc amb ella. Dic quatre coses que no vull que se m’oblidin: la primera primer, l’ànim i entusiasme que posa en tot el que fa, sigui de l’ONGD o de qualsevol altre tema. Aquest entusiasme és de valorar i agrair i ens enriqueix. Realment una altra cosa a destacar és el tracte amable i l’atenció amb les persones, l’acollida, el somriure; això és molt de valorar i enriquidor. Dues coses molt importants són la inquietud pels temes de justícia social, temes socials, siguin de relació amb països del Sud o amb temes del nostre context social. I això, unit a la sensibilitat pel medi ambient, per la cura del planeta que ens ho contagies a molta gent dels que estem aquí a Can Prats. I relacionat amb això el que valoro també és aquesta voluntat per traduir aquestes últimes coses que he dit en un comportament i en uns hàbits concrets de vida, coherents amb: què compro ?, on compro ?, quina marca sí i quina marca no? , és un estil de vida ple, senzill, auster. En les meves vacances, les puc dedicar a altres coses a part de passar-ho bé? Què més puc fer amb el meu temps lliure? Això és el que valoro de la Bego i el que em enriqueix com a persona, com a salesià i com a creient.

B: A mi se m’acudeixen moltes coses que comentar d’en Pep, però destacaria aquesta invitació que ens fa sempre amb els seus tuits, que fa bandera de la seva vida al posar per davant l’important i deixar coses supèrflues o innecessàries més aparcades. Cada vegada que rebo un dels seus mails on ens convida a espais d’interioritat, de pregària, de bona nit on recorda alguna paraula important per a mi. Ell t’alerta que entre tot el batibull de missatges des de les xarxes i mobilitzacions d’altres lluites socials, em fa recordar i em fa present el perquè de totes aquestes lluites, el perquè de totes aquestes mobilitzacions i em fa repensar la importància de quin és l’horitzó. Més enllà d’aquestes coses més grans, també de valoro la seva disponibilitat des de la proximitat. L’experiència que tinc amb el Pep és que quan sorgeix la necessitat d’estar present, de compartir un espai, d’anar a una reunió (en un primer moment arruga el front i diu uff) però després de seguida fa una proposta de dir: “vinga, anem. Dijous a les 7. I aquí està”.

P: Sobre la campanya espero que compleixi l’objectiu d’aquests 2 anys de créixer en comunió salesians i seglars. Que realment creixem en la missió, en el carisma, que ens porti a aprofundir en això de forma senzilla a Can Prats, a la Mina, la meva comunitat, encara que no ho publiquem a les xarxes o encara que no en fem vídeos, però que ens ajudem a créixer en comunió, a viure en el nostre carisma, per això estem aquí.

B: Sí, tant de bo que aquesta campanya ens serveixi perquè la família que formem a Can Prats, la casa salesiana que ens uneix a en Pep i a mi, doncs creixem en aquest sentiment de comunió i no perdem de vista que tota la documentació, els projectes , tota la paperassa que generem cada dia té un objectiu molt clar: fer present aquest amor en majúscula en el dia a dia. No sé què més podem dir?

P i B: doncs que Som Un !, Som Una!