ESP CAT/VAL
diumenge, 21 de gener de 2018
El Nadal segons Don Bosco
- Per: Rector Major Ángel Fernández
11/12/2017 - 114 Visites


Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.

Un espectacle així, els bons torinencs de 1842 no ho havien vist mai. En els elegants carrers del centre de la ciutat, un grupet de xics cantava una nadala, dirigits per un sacerdot. La música era una mica ingènua, però aquells xics la cantaven tan afectuosament que commovien.

Don Bosco no tenia un lloc per als assajos de cant amb els xics i els feia pel carrer. Aquells carrers que els xics coneixien bé.

Aquells xics vivien el Nadal caminant, com els pares de Jesús que van haver de posar-se en viatge i de Natzaret traslladar-se a Betlem. Allà van experimentar el què significa trobar-se en terra estrangera: per a ells no hi va haver lloc a la posada.

Maria i Josep comparteixen la sort de tants desplaçats i treballadors estrangers, que cerquen una casa i són rebutjats, avui com fa dos mil anys. També els xics de Don Bosco cercaven un espai que els protegira per a poder créixer, lluny dels perills. Don Bosco ho va cercar al costat d'ells i va apostar la seua vida per a aconseguir-ho.

En les meues visites als salesians de tot el món, vaig conèixer tantíssims xics i joves que troben casa i protecció en els braços i l'afecte dels fills de Don Bosco. I els vaig veure cantar feliços junts.

Jesús va nàixer en un pessebre

Els homes no ho van acollir, i uns animals van compartir amb ell el seu refugi. Don Bosco va començar amb una teulada bruta i en mal estat. El pessebre, amb el naixement de Jesús es va omplir de llum càlida i tendra i tot allò que era pobre i menyspreable es va tornar preciós. I una menjadora per a animals es va convertir en el tron de l'Altíssim.

El pobre sostre Pinardi hauria desanimat qualsevol. Així ho testimonia don Giovanni Battista Francesia: «Quan Don Bosco va visitar per vegada primera aquell local, que havia de servir per al seu oratori, va haver d'anar amb compte de no trencar-se el cap, doncs d'un costat no tenia més que un metre d'altura; per pis tenia la terra nua, i quan plovia l'aigua penetrava pertot arreu. Don Bosco va sentir córrer entre els seus peus grans ratolins, i sobre el seu cap el vol de ratapinyades».

Però per a Don Bosco era el lloc més bell del món: «Vaig córrer de valent fins als meus joves; els vaig reunir al meu entorn i em vaig posar a cridar: ‘Ànim, fills meus, tenim un Oratori més estable que l'anterior; tindrem església, sagristia, salons per a les classes i lloc per a l'esbarjo! El diumenge anirem al nou Oratori que es troba allà a la casa Pinardi!’ I els assenyalava el lloc. Aquelles paraules van ser acollides amb el més viu entusiasme» (MO, 168).

Perquè Joan Bosco somiava

L'àngel del Nadal es manifesta en manera diversa al de l'evangeli de Mateu. Ací no és l'esplendor el que circumda el naixement. L'àngel s'apareix a Josep en somni i li ordena en nom de Déu que cuide d'aquell Infant. L'àngel se li presentarà en somni altres vegades i Josep acceptarà el que li diu, fins que el fill de Maria abastara una edat en la qual ja ningú poguera atemptar contra la seua vida.

En els seus somnis, Don Bosco és convidat a cuidar dels xics i joves, a ajudar-los a créixer amb l'afecte i la bondat, a fer de manera que cap Herodes els amenace. He vist a tot el món salesians que defensen els xics i joves de tants Herodes dels nostres dies, i que segueixen somiant, guiats pels àngels, com Don Bosco.

«Feu com els pastors»

Deixe que siga Don Bosco mateix qui concloga la meua felicitació nadalenca. En la “Bona nit” que precedia una novena de Nadal en l’Oratori va dir: «Demà comença la novena de Nadal. Són dues les coses que us recomane en aquests dies. Recordeu sovint Jesús Infant, l'amor que us porta i les proves d'amor que us ha donat fins a morir per vosaltres. Al matí alçant-vos immediatament al toc de la campana, sentint fred, recordeu l’Infant Jesús que tremolava de fred sobre la palla. Al llarg del dia animeu-vos a estudiar bé la lliçó, a fer bé el treball, a estar atents en l'escola per amor a Jesús. No oblideu que Jesús creixia en saviesa, edat i en gràcia davant Déu i davant els homes. I sobretot per amor a Jesús cuideu-vos de qualsevol falta que puga disgustar-li. Feu com els pastors de Betlem, aneu ràpid a visitar-ho. […] Afortunats pastors! diem nosaltres. I no obstant açò no cal envejar-los gens ni mica doncs la seua sort és la mateixa que la nostra. El mateix Jesús, que va ser visitat pels pastors en el portal, es troba ací en el sagrari. L'única diferència està que els pastors li van mirar amb els ulls del cos, nosaltres només amb la fe, i no hi ha cosa que puguem fer-li més grata, que visitar-ho sovint. I visitar-ho com? Primer amb la comunió freqüent. Una altra manera és anar alguna vegada a l'església durant el dia, encara que siga només per un minut».

Allà on hi ha una obra salesiana, vaig veure esglésies petites i grans, però totes amb la imatge de Maria amb l’Infant Jesús en braços. Just com a Betlem ara fa dos mil anys.
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

L'educació és cosa de dos: l'escola i la família
Tindrà lloc el 24 de febrer a Madrid i aprofundirà sobre els plans de comunicació, l'art d'explicar ...
Entrevista al Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes de l’Escola Universitària Salesi ...
Motivació i gestió de l'estrès, entre altres temes
 
Notícies Opinió

8

ene

Article d'opinió de Josan Montull.
Article d'opinió publicat per l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
Article d'opinió de Georgette Chimali.
Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2018
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat